† taˈrette Obs. rare.
Also 4 ˈtarrit.
[a. OF. *tarete, = taride (13th c. in Godef.), = med.L. tarīda, tarēta ‘navis onerariæ species, eadem quæ Tartana vocitata, ut quidam volunt’ (Du Cange), a. Arab. tarīdah ‘actuaria navis’; cf. med. Gr. ταρίδος = δρόµων (ibid.).]
A kind of ship of burden or merchant vessel of the Middle Ages. Cf. tartan n.2
a 1352 Minot Poems iii. 80 Eight and forty galays and mo, And with them als war tarettes two. [1354 in Rymer Fœdera (1825) III. i. 274/1 Sciatis quod suscepimus in protectionem..tres taritas, diversis bonis & mercimoniis carcatas, quæ juxta insulas nostras..jacent ancoratæ.] 1362 Ibid. (1830) III. ii. 641 Quædam magna navis, vocata Tarrit, et tres aliæ grossæ naves. |